Polièster
Els teixits sintètics ja no es consideren inferiors i se solen utilitzar en la vida quotidiana. Aquestes teles no són pitjors que les fibres naturals i, en alguns casos, fins i tot les superen. El polièster és el material plàstic més popular. Al cap i a la fi, a un cost baix, no requereix un manteniment acurat, no s’arruga i es caracteritza per una alta resistència al desgast. La fibra de polièster és una de les fibres comercials més utilitzades a tot el món. Es tracta de fibres sintètiques fortes produïdes barrejant alcohol i àcid i iniciant una reacció en cadena. Tot i que sembli material antinatural, podem utilitzar polièster reciclable per produir diferents tipus com teles Minky super suaus per a nadons.
En aquesta reacció es generen molècules fortes i grans amb una estructura repetitiva. Els filats s'utilitzen comercialment fibres entrellaçades de longitud contínua principalment utilitzades per teixir i teixir teixits. El filament de filament de polièster és un dels fils més fins i sintètics que s'utilitzen per a diversos propòsits com els brodats. Hi ha diferents tipus de filats de polièster i es poden utilitzar per produir diversos tipus de teixit i teixit com el vellut holandès, el vellut italià, el gamberro, el vellut, el sherpa, el FDY, el DTY i altres tèxtils.
Història i tecnologia de la creació
Les fibres de polièster són un teixit sintètic derivat de la refinació del petroli. El desenvolupament d’un projecte per crear aquest material va començar a la dècada de 1930 i va tenir èxit cap al 1945 quan es van utilitzar de forma activa nous teixits artificials a la vida diària.
El polièster va ser creat per tecnòlegs britànics que el van obtenir per reaccions químiques amb el compost multiestadi dels monòmers presents al petroli. Així es produeix avui.
El procés de fabricació química consisteix en escalfar l’etè diglicol a +280 graus i passar pel pas de policondensació. Les fibres resultants es tracten amb òxid d’etilè. Això produeix poliestirè, a partir del qual es formen fibres de polièster mitjançant la fusió gairebé a l’estat líquid i el refredament. Aquests fils sintètics s’estenen al gruix desitjat i s’entrellacen en tela artificial. Rarament s’utilitza polièster pur, sovint natural, per exemple, s’afegeix cotó als fils artificials, cosa que proporciona al material certes propietats úniques.
La inscripció "100% poliéster" del teixit gairebé no encaixa: és un material per confeccionar envasos i bosses d'embalatge. Molt sovint, els consumidors tenen coneixement d’aquestes opcions per a teles de polièster com Dacron, Tehsil, Dacron, Diolene, Sintepon, Hollofan i moltes altres. Per descomptat, hi ha les varietats més populars i populars:
· microfibra : un teixit prim, lleuger i molt resistent;
· mines malles : materials de malla emprats per cosir coixins en roba esportiva;
· velló : un llenç no estructurat conegut per la seva major força i suavitat;
· El polièster de PVC és un teixit amb tractament addicional del PVC que és impermeable i resistent.
Aquest tipus de polièster apareixen més sovint a les etiquetes de roba. Garanteixen que la cosa es desgastarà durant molt de temps i conserva el seu aspecte original i el color fins i tot després del rentat repetit.
Per obtenir més informació sobre aquest tipus de teixits i obtenir més detalls sobre els nostres productes, podeu contactar amb nosaltres.
